Aquest article, publicat al número 66 de la revista ÑAQUE defineix, de la mà del seu director, Ramon Moreno, la identitat d’una ESCOLA MUNICIPAL DE TEATRE i les particularitats de l’EMT de Silla. Trobareu en ell els nostres referents, una declaració de principis i tot allò que ens ha identificat des de la seua creació el 1985.

SENYES D’IDENTITAT (A manera d’informe)

L‘EMT de Silla té entre els seus objectius la formació teatral d’aquelles persones que, mantenint un altre treball o activitat, volen dedicar una part del seu temps a conèixer les arts escèniques com a actors, i també com a espectadors, d’una branca de les arts que precisa d’unes tècniques pròpies.

No pretén titular actors, ni concloure cicles formatius, si no ser una alternativa d’oci cultural i social que aspire a fer-los créixer com a persones en un ambient ètic, rigorós i honest, mantenint sempre com a base el coneixement, la formació i el desenvolupament de l’activitat teatral.

La identitat de l’EMT de Silla està definida per cinc principis que van ser encunyats com a declaració fundacional en 1985, any de la seua fundació.

Aquests cinc principis són:

1. La PROFESSIONALITAT contrastada dels seus professors. Bé amb la titulació oficial en Art Dramàtic, bé amb un currículum que acredite la seua trajectòria.

2. La seua absoluta MUNICIPALITAT. L’EMT no és un “taller” o un “grup” subvencionat per l’Ajuntament, sinó un centre institucional on es possibilita que els seus ciutadans puguen desenvolupar les seues actituds escèniques.

3. La CONTINUÏTAT del projecte. L’aspiració de l’EMT és arrelar-se en la població assegurant un espai de treball estable que perdure en el temps i permeta a les generacions, presents i futures, gaudir del teatre sense condicionants d’inestabilitat, permetent-los estudiar teatre i, coneixent el programa de cada curs, poder integrar-se en ell.

4. Un dels pilars de treball de l’EMT està en la FORMACIÓ PEDAGÒGICA dels seus alumnes. El caràcter d’escola implica l’estudi i la investigació, la qual cosa es tradueix en les classes que s’imparteixen i que suposen una part molt important de cada curs. Només una escola pot permetre’s mantenir un esperit d’aprenentatge continuat dedicant-se a ensenyar i a aprendre sense límits, i incidint en la investigació per a descobrir nous camins d’evolució.

5. La PRODUCCIÓ D’ESPECTACLES és l’altre pilar en el qual se sustenta el treball d’una EMT. No hi ha teatre sense públic, i aquest és el receptor del treball que es desenvolupa durant el curs. Els espectacles que es presenten són produccions molt professionalitzades, on intervenen creatius de reconegut prestigi, combinant el rigor i el risc, en obres que pretenen també educar al públic i fer-lo créixer en paral·lel amb els actors de l’Escola.

Aquests cinc principis van ser madurats i confirmats en les dues trobades d’Escoles Municipals de Teatre que van tenir lloc a Aldaia en 1989 i a Silla en 1990, i van ser aprovats per professionals tan prestigiosos com SANTIAGO SÁNCHEZ, director d’escena, director artístic de la Companyia L’Om-Imprebís i fundador de l’EMT d’Aldaia; JOSEP VICENT ALBERT, tècnic de cultura i fundador de l’EMT de Lliria; ANDRÉS MORENO, director d’escena, cap del departament de Moviment de la ESAD de València i fundador de l’EMT de Manises; JOSEP MANEL CASANY, actor, director d’escena i fundador del CMT de Montcada; CARLES ALBEROLA, actor, autor, director d’escena, director artístic de Abena Teatre i fundador de l’EMT de Puçol; i RAMÓN MORENO, director d’escena, professor d’Interpretació de la ESAD de València i fundador de l’EMT de Silla i de l’EMT de Quart de Poblet.

L‘EMT de Silla té contractats tres professors que treballen amb dos grups dividits per edats, ELS MENUTS (joves entre 12 i 16 anys), on intervenen uns quinze alumnes. I ELS MAJORS (adults a partir de 16 anys), on intervenen uns trenta alumnes.

Cada grup rep dues classes setmanals de dues hores, ampliant-se els dies de treball i els horaris quan s’entra en ple procés de producció d’una obra. Cada grup segueix una línia de treball diferent:

Els joves estrenen OBRES CONTEMPORÀNIES escrites originalment per a ells per autors pròxims, com han sigut: Alejandro Jornet, Carles García, Eduard Costa o Carles Cortés. Aquests autors escriuen abordant la problemàtica més immediata a la seua edat, utilitzant un llenguatge i unes formes pròpies dels corrents actuals.

Els adults estrenen obres extretes del REPERTORI UNIVERSAL, amb traduccions originals al valencià realitzades per dos especialistes: Francesc J. López i Josep Lluís Pitarch. Estrenar i potenciar les obres en valencià ha sigut una aposta constant en el treball de l’Escola.

Amb la selecció d’aquestes obres se cerca una base dramàtica de grans textos per a desenvolupar una dramatúrgia pròpia que acoste l’obra al públic actual. Com a mostra s’han treballat autors tan diversos com: Arrabal, Valle-Inclán, Blanco-Amor, Nieva, Castelao, Jardiel, Max Aub, Rodríguez Méndez, Williams, Pinter, Fo, Brecht, Chéjov, Aristófanes, Lópe, De Filippo, Ghelderode, Goldoni…

Els joves paguen una quota trimestral de 20 € i els adults de 50 €, la qual cosa els garanteix rebre classes d’octubre a juny, dos dies a la setmana, dues hores cada dia. Les classes es recolzen en un insistent treball corporal i vocal -el que es tradueix en una base de training actoral molt important per a la seua preparació- per a anar aproximant-se a conceptes més escènics com la construcció de personatges, la improvisació o l’estudi dels diferents codis teatrals, sense oblidar la dramatúrgia i l’anàlisi del text.

A partir d’un determinat moment el treball se centra en la producció d’un espectacle que culmina el tema monogràfic triat per al curs. És en aquest moment quan s’augmenta el ritme de classes, passant a tres dies a la setmana, i durant el mes de juny treballar els cinc dies, de dilluns a divendres.

Les representacions es realitzen durant tres dies en el cas dels joves i quatre o vuit dies en el cas dels adults.

A l’alumne se li demana responsabilitat en la seua relació amb l’EMT, amb un compromís que es tradueix en la seua puntualitat, la seua assistència regular i la seua bona actitud enfront de la disciplina exigida en el treball.

L‘EMT de Silla no treballa sobre períodes formatius tancats, la qual cosa significaria l’abandó cíclic dels alumnes, si no sobre CURSOS MONOGRÀFICS anuals centrats en un tema concret que s’investiga i s’estudia, com han sigut fins ara: el teatre poètic; el teatre en vers; el teatre gestual; la Commedia dell’Art; el teatre naturalista; el teatre clàssic grec… O l’estudi d’autors com Jardiel Poncela, Valle-Inclán, Bertolt Brecht…I en el futur: el teatre de l’absurd; el món del Clown; el teatre expressionista; el realisme espanyol; la improvisació; el teatre d’objectes… El que permet que cada any siga nou per a l’alumne, en ser nova la temàtica a desenvolupar. Tot açò sense oblidar una base de coneixements teatrals imprescindibles i comuns a tots ells (la tècnica corporal i vocal, la interpretació, la dramatúrgia…), encara que cada any són tractats de forma diferent.

Complementant el treball dels tres professors que imparteixen les classes, en l’EMT de Silla s’introdueixen CURSETS D’ESPECIALITZACIÓ que ajuden a comprendre i a aprofundir el tema monogràfic que s’ha plantejat per a cada curs. Són tots col·laboradors d’extraordinària capacitat i experts en les matèries per a les quals se’ls requereix. Fins al moment s’ha treballat amb: Chema Cardeña, el teatre en vers; Carles Castillo, el mim; Jorge Picó, el teatre gestual; l’italià Antonio Fava, la Commedia dell’Art; La companyia El Pont Flotant, l’entrenament actoral; Stèphane Levy, el mim corporal dramàtic; Jesús Muñoz, la tècnica vocal; Santiago Sánchez, la improvisació aplicada al text… O xarrades sobre les matèries que impliquen cada obra com: el professor i director Juli Leal, amb el teatre de Goldoni; l’escriptor Alfons Cervera, amb els maquis i la postguerra espanyola; el professor Mikel Labiano, amb el teatre grec…

La investigació, pilar bàsic d’una escola, té en les PUBLICACIONS el resultat del treball que realitza. L’Escola de Silla ha publicat un llibre amb motiu dels seus primers deu anys i un altre dels seus, fins ara, vint-i-cinc anys de treball continuat. Ha publicat obres originals escrites per a l’EMT per Carles Pons, Eduardo Zamanillo i Alejandro Jornet. Té en marxa un tom amb tot el teatre juvenil que ha estrenat i porta publicats en la col·lecció de la Universitat de València, Teatro Siglo XXI sèrie Crítica, cinc volums de pedagogia teatral, escrits per prestigiosos directors i professors de diferents escoles de teatre: Antonio Díaz Zamora i Alejandro Jornet de la ESAD de València, Juan Mandli del Centre Teatral Escalante, Vicente Genovés de l’Escola de l’Actor i Pablo Corral Gómez de l’Estudi Dramàtic. També hem iniciat la publicació d’una sèrie de Quaderns de Treball que arrepleguen matèries com: el vocabulari teatral; el training actoral; l’articulació i dicció en l’actor; glossari d’autors bàsics; cent obres de lectura imprescindible; il·luminació per a actors; l’espai escènic…

La dinamització teatral del poble passa per la involucració de l’EMT en qualsevol activitat relacionada amb les Arts escèniques. Així, l’EMT de Silla, ha actuat com a coordinadora o com a assessora de la programació teatral de la localitat implicant-se en ella. El criteri de programació s’ha basat en recolzar, principalment, a les companyies professionals valencianes i afavorint l’estrena de les seues propostes en el Teatre de la Plaça de Silla.

Una EMT no pot assumir com un dels seus objectius el teatre que es fa en les falles, el teatre escolar o el teatre amateur, doncs són parts del fet teatral que requereixen una atenció diferent a les classes que es realitzen durant el curs i a la producció professionalitzada de l’espectacle final.

El teatre que es fa en les falles és un teatre molt determinat i condicionat per les activitats del casal faller, molt alié als interessos de formació d’una EMT.

El teatre escolar necessita de monitors especialitzats en pedagogia infantil i animació lúdica, que puguen desenvolupar un treball continuat en els centres escolars, la qual cosa implica altres objectius i requereix un ampli pressupost apart concorde a aquestes necessitats.

I el teatre amateur busca, com a objectiu bàsic, la preparació d’una obra i la seua estrena, oblidant, generalment, la investigació i el risc que açò comporta.

Encara que, açò sí, pot assumir la vertebració dinamitzadora d’aquests sectors, assessorant o coordinant, si fos necessari, els seus moviments.

De fet, afavorit per l’EMT de Silla, ha funcionat durant diversos anys el grup ANTARA TEATRE i ara mateix ho fa la companyia TEATRE DE LO CLANDESTÍ, els qui gaudeixen del suport artístic, estructural i tècnic de l’EMT, la qual cosa els permet muntar un espectacle amb uns costos molt baixos.

Cuidar el PRESTIGI de la marca ESCOLA MUNICIPAL DE TEATRE DE SILLA és un objectiu molt tingut en compte al llarg dels anys, per la qual cosa és bàsic cuidar les formes: com el logotip de l’escola, que s’ha anat actualitzant al llarg dels anys, o la imatge gràfica dels cartells i els programes de mà, per als quals s’ha comptant amb artistes com Manuel Boix, Miguel Calatayud, Jesús Padilla, Josep palanca o Assad Kassab, així com els enregistraments en DVD i les fotografies dels muntatges, que sempre s’han encarregat a tècnics i artistes de primer ordre com el director Rafa Montesinos, o Salva Meseguer, o els fotògrafs Pepe Segura o Vicente A. Jiménez.

Tot açò permet disposar d’un arxiu històric de l’EMT on es reflecteix, quasi des del primer dia, el treball realitzat i el valor del qual no solament està en el fons documental de les activitats i de les obres estrenades, si no en la qualitat artística de les fotografies i dels cartells.

La PROMOCIÓ EXTERIOR del treball teatral desenvolupat a Silla i la seua repercussió en el mitjà professional és un vessant més de la labor que realitzen els professors de l’Escola.

Un altre senyal important és l’autonomia pedagògica i creativa de l’EMT, confiant en els seus gestors i mantenint una independència política que li permet mantenir-se al marge dels vaivens electorals, disposant d’un pressupost autònom, racionalitzat en funció dels objectius de cada curs.

Una EMT ha d’aspirar a la QUALITAT de les seues propostes, tant en la formació de l’alumne, com en l’elaboració dels seus espectacles. Per açò, la quantitat d’alumnes o d’obres estrenades no és un objectiu prioritari, ho és el nivell que es pot aconseguir, i en el qual se cerca la màxima professionalitat, per a posar així a l’abast de l’alumne, i posteriorment de l’espectador, un nivell de qualitat que li permet gaudir i apreciar l’últim i més avançat de la creativitat teatral.

Tot açò necessita comprensió de la classe política i un clar suport institucional, traduït en un espai per a realitzar les representacions, -l’EMT de Silla compta amb el TEATRE DE LA PLAÇA, un espai ideal per a un teatre de càmera amb pocs actors, però insuficient per a muntatges amb elencs amplis i escenografies més grans, que ací s’ha resolt a força de grans dosis d’imaginació, de fer del defecte virtut i d’una altíssima disciplina.

També d’un espai propi per a les classes i el treball de recerca on l’alumne trobe la concentració necessària que li permeta extraure el millor de cada sessió, -l’EMT de Silla compta, a partir de 2010, amb un AULA DE TEATRE, un espai agradable, però xicotet, que no compta amb l’aïllament necessari per a les matèries que s’imparteixen, circumstància que se soluciona amb voluntat i amb una gran capacitat de concentració.

I un local on dipositar i acumular el material escenogràfic, d’il·luminació, d’utilleria i de vestuari, -l’EMT de Silla compta amb un MAGATZEM DE MATERIAL, un espai on es guarda tot allò que pot ser reutilitzat en el futur i on es classifiquen objectes, mobles i roba que són utilitzats en els diferents espectacles. S’ha fet un esforç constant de recuperar i mantenir en perfecte estat un nombre important de material que permet disposar d’un fons que abarateix la despesa de les produccions teatrals.

Cal ressenyar que, en un futur, la perspectiva és aglutinar en un mateix local aquests tres espais o acostar-los per a un major aprofitaments d’ells.

El currículum de l’Escola és envejable, ha estrenat quaranta-sis obres i ha rebut seixanta-sis premis, entre els quals destaquen el Narcís Blanc de l’Associació d’actors del País Valencià, el Premi Micalet de les Arts Escèniques de la Generalitat Valenciana, el Premi especial de la Crítica de la Ciutat de València o El Porrot d’Honor a l’activitat Cívica màxim guardó que concedeix l’Ajuntament de Silla.

El teatre no professional era, fa bastants anys, la cadena de transmissió entre els èxits de la cartellera teatral de les grans ciutats i les petites poblacions que no tenien accés a ells. Açò ocorria quan les ciutats no estaven tan ben connectades, no existien les actuals xarxes de comunicació, ni hi havia teatres ben equipats. Des de fa anys amb el desaparegut Circuit Teatral Valencià que arribà a ser format per prop de 63 poblacions del país un dels seus objectius fou el de condicionar els espais teatrals. Dèiem que aquests grups, apassionats del teatre, es reunien per a representar una obra que algú, més viatjat, havia vist i portava al poble per a mostrar-la als altres. Aquests grups, feien doncs, de cadena de transmissió i ajudaven a mantenir viva la flama de l’afició al teatre.

Ara, amb la globalització i la dotació cultural dels pobles, la facilitat per a veure bon teatre professional és molt major i després d’uns anys de desorientació, els actors que no exerceixen com a professionals de les arts escèniques cerquen nous camins on desenvolupar les seues inquietuds.

Un d’aqueixos camins ho ofereixen les Escoles Municipals de Teatre. Aquestes han obert, i d’una manera capdavantera i innovadora la de Silla, un camí, paradoxalment “professionalitzat”, en el qual caben els amants del teatre, no professionals, semi professionals i fins i tot professionals, que es barregen per a estudiar i, sobretot, investigar, en un ambient molt disciplinat, amb una clara metodologia de treball i amplis horitzons creatius.

Avui, les EMT, representen una seriosa alternativa per al teatre no professional. En les seues aules trobem a extraordinaris actors, amb molta experiència i àmplia formació que coneixen l’últim de les dramatúrgies, sense oblidar tampoc aqueix extraordinari repertori d’autors consagrats, que ells saben reconèixer, analitzar i representar.

En l’EMT de Silla, els alumnes canten, ballen, lligen, analitzen, improvisen, juguen… però sobretot aporten. Aporten vertadera vocació, una entrega encomiable i una falta absoluta de prejudicis. En aquests temps de crisis, on és difícil mantenir-se professionalment, mantenen en actiu un modern repertori, treballen amb pedagogs de primer ordre i xerren i debaten amb els creadors que s’acosten per ací, anant a les seues representacions, proposant un col·loqui al final d’aquestes o convidant-los a impartir classes magistrals en l’aula de l’EMT.

Hem de recordar que són actors que, després de finalitzar la seua jornada de treball, acudeixen, al final del dia, per a treballar el seu cos, per a explorar la seua veu i per a encarnar personatges que, en molts casos, resulten sorprenents per que són el resultat del seu contacte diari amb moltes altres persones com ells. La seua activitat diària, integrada en la societat, els permet absorbir aqueixa realitat quotidiana que van a utilitzar per a reflexionar i emocionar des de l’escenari

Són desinhibits, són generosos i coneixen el dia a dia de la gent comuna. Però ells no ho són i qualsevol que s’acoste a compartir una sessió de treball amb aquests apassionats “actors”, s’adona immediatament.

L‘EMT de Silla és un referent en el País Valencià, va ser la primera de les més de quaranta Escoles Municipals de Teatre que hi ha actualment censades. Els seus criteris d’organització i treball són seguits per la majoria d’elles i formen un dinàmic entramat que nodreix moltes escoles de teatre privades i públiques, sent germen de generacions que han decidit dedicar-se professionalment al teatre.

L’EMT de Silla manté viva la il·lusió, l’estímul i l’entusiasme en un projecte en el qual creu fermament i que ha donat extraordinaris fruits al llarg d’aquests últims trenta anys.

Ramón Moreno, director de l’EMT de Silla